Visió perifèrica ...: de setembre 2008

dilluns, 29 de setembre del 2008

Sobre l'amistat

El retrobament amb un amic, encara que hagi passat molt temps, és una de les alegries més profundes

que les persones podem tenir.
En això podem constatar la perdurabilitat del sentiment a través del temps i de l'espai. Aquell sentiment al que donem d'amistat és ferm, fort i no s'erosiona amb el temps, al contrari, s'enforteix.

El temps el treballa com en una obra d'ofebreria, llimant aspreses , afegint comprensió i invulnerabilitat als esdeveniments històrics de cadascú. Hi ha en ell una decidida voluntat de permanència, com si, passi el que passi, la confiança roman gui inalterable. En el fons, és un acte de fe cap a la persona estimada - per què d'amor es tracta-, és una declaració implícita de la bona voluntat dels sentiments.

Quan es tracta de l'amor-passió que es tenen els amants, sembla que el sentiment comporti un afany d'apoderar-se de l'altre, un intent de fusió que fa desaparèixer les distàncies de cadascú.

Socialment, aquell estat es ven com la perfecció del sentiment quan, en realitat, és aquella mateixa fusió la que fa que l'amor-passió, encara que intens, sigui efímer i fugaç. Per la seva mateixa natura, la durada en el temps d'un sentiment d'aquelles característiques posa en perill la supervivència de l'individu com a tal i la seva relació amb l'exterior. Precisament, la dficultat de viure aquell tipus de sentiment ha estat el motor de la creació de nombroses obres literàries.

L'amor, així viscut, aviat es reconverteix en sentiments més suportables, com la camaraderia o la companyonia. I, si no pot reconvertir-se per la seva mateixa intensitat, amb facilitat sorgeix la tragèdia, ja que les persones necessitem espai per viure al nostre aire i les cadenes de l'amor-passió ens ho impedeixen.

L'amistat, en canvi, no vol apoderar-se de ningú, és més, respecta el procés vital de cadascú; cert que no té la intensitat de la passió, però intensitat no vol dir necessàriament bo encara que a vegades ho sigui. Els amics s'estimen bé, no és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. La dita popular "qui té un amic, té un tresor" va sorgir d'aquell convenciment. Es compta amb els amics, es recela dels amants. És la seguretat de la comprensió enfront al temor de la pèrdua.

Amb el temps, ens anem donant compte d'allò que roman com quelcom bo i també que el sentiment amorós, segons com es visqui, pot ésser una cadena perpètua carregada de sofriment o una alliberació compartida entre amics.

Traduït del castellà de Remei Margarit.